dissabte, 26 de maig del 2018

ÚLTIM DÍA - ÚLTIM EXAMEN - ÚLTIMA ENTRADA


  • En aquesta classe vam fer l'examen el qual em va eixir molt bé i em vaig anar molt contenta. Quan vam terminar tots l'examen ens vam despedir de Juanfra, ja que ens ha agradat molt com a mestre i ens ha caigut molt bé.
  • Ara vaig a contar la meua experiència en aquesta assignatura:

La assignatura "didàctica del coneixement del medi natural" és una assignatura capaç de fer-te desconectar de les teues angoixes i les teues malaties, i us preguntarèis com?, doncs molt fàcil, es una assignatura on fas les classes d'una manera diferent on no és tot teoría, on és un aprenentatge manipulatiu i experimentatiu que és el que l'alumnat de magisteri d'Educació Infantil busquem, perquè he pogut entendre tots els conceptes més difícil que em podía imaginar, i hopogut comprendre per mí mateixa. A més, he descobert un muntó de coses que abans desconeixía.

En quant als continguts, pense que he tingut molta sort de ficar-me en aquesta classe perquè he donat els temes necessaris i d'una manera, com ja he dit abans, experimentativa i que no es dona tanta importància a l'examen, sinó a tot el procés d'aprenentatge del cuatrimestre, i al meu pareer és lo millor que es pot fer per a avaluar una assignatura.

En quant als companys, he de dir que ha sigut una classe bona, no sempre et portes bé amb tot el món, però bé ha sigut un bon grup de classe. Moltes vegades he pecat de sincera i pense que no tots els companys han sigut tan sincers a la cara com ells diuen, però bé, tinc aquest defecte de que dic el que pense sempre, ja be per a una cosa bona, com per a una cosa mala. També, he de dir que tot el que argumentava ho deia amb una realitat que jo visc, és a dir, jo pot ser que no tinga fills, però tinc una germana més menuda, que va al col·legi, i m'he basava en ella, no en un món fictici ni res d'això. Jo ho se molt bé, que tinc un caràcter difícil d'aguntar però, no em menge a ningú, i moltes vegades crec que els companys no m'han dit el que pensaven, però em dona el mateix, la veritat. Per altra banda, em porte molt bones amigues, com poden ser la meua companya de carrera Manuela, que ella sempre em diu el que pensa encara que jo no pense el mateix, però per això la vull tant perquè ens deiem les coses a la cara, moltes vegades tenim el mateix pensament i ens portem realment bé i ens dona igual els demés. I més xiques, Blanca, Rocío, Estela, etc. 

En quant al mestre, Juan Frnacisco Álvarez Herrero, m'ha caigut molt bé, les seus explicacions les entenía bé i no tinc paraules negatives per a ell. Ha sigut un trat molt bó cap a l'alumnat, i sempre ha tingut el mínim detaill amb nosaltres, com per exemple, ens va portar berenar per el seu aniversari, i ens va portar un regalet quan era l'últim dia de classe. És un home molt bó i encantador, i espere ternir-lo altra vegada de mestre.

Per a finalitzar, espere tenir bona nota en aquesta assignatura perquè m'ha agradaria tindre-la, l'hem passat molt bé, però ara ja ha arribat el final i ens em de despedir, tant nosaltres com aquest blog. Espere que us haja agradat, ho he fet amb molt gana i molta dedicació, i crec que ara ja em toca descansar. Us desig molt bones vacances i molt bó estiu. 

Salutacions.



REPÀS DELS ÉSSERS VIUS



  • En aquesta classe, vam fer una repàs del temari, perquè el dimarts teníem el segon parcial. Aquest parcial com bé sabeu és la temàtica dels éssers vius, i aquest va ser el repàs.



En segon lloc, vam fer un simulacre d'examen on vam posar en pràctica els nostres coneixements sobre la temàtica, ja que no havíem estudiat res i vam fer-ho. En el meu cas, em va eixir millor del que em pensava i em vaig sentir més segura per a fer l'examen oficial del dimarts. Va aser una classe per a resoldre els dubtes i va ser molt bona. 







dimarts, 22 de maig del 2018

ÉSSERS VIUS: ELS ANIMALS



  • Com es nodreixen els animals?
- La respiració també es part de la nutrició, necessitem l'oxigen per obtindre energía, a part de les comides.

  • Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals?
Podem trobar:

- Herbívors, és a dir, els animals que mengen plantes. Exemple: els conills, les zebres, etc.

- Carnívors, és a dir, els animals que mengen carn. Exemple: el tigre, el llop, etc.

- Omnívors, és a dir, els animals que mengen plantes i carn. Exemple: el porc, l'ésser humà.


  • Quines aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimenticis dels animals?
- Per exemple, les dents, la cua, els ulls, el bec, les banyes, etc.


  • Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?
- Foto 1: Carnívor, destaca per el seu bec i les garres que les utilitza per a caçar. Aquest animal és el voltor.

- Foto 2: Herbívor, aquest animal és molt àgil per a poder fugir dels depredadors. A més, la cornamenta és per a l'emparellament. Aquest animal és el cérvol.

- Foto 3: Carnívor, aquest animal destaca per la seua llarga llengua per a poder agafar les formigues del formiguer. Aquest animal és l'ós formiguer.

- Foto 4: Carnívor, aquest animal destaca pels seus dents afilades i tenen les orelles menudes per a escoltar millor. Aquest animal és el geopard.

- Foto 5: Carnívor, aquest animal destaca pel seu bec, ja que açí pot clavar-ho en els forats que fan els cucs i menjar-se'ls. Aquest animal és el pardal carpinter.

- Foto 6: Herbívor, aquest animal té les orelles molt deenvolupades per a sentir als depredadors i el nas el tenen molt fi per a trobar els aliments. Aquest animal és la llebre.

- Foto 7: Carnívor, aquest animal caça ratolins i té molt fi la vista nocturna. Aquest animal és el musol.

- Foto 8: Omnívor, aquest animal es caracteritza per tenir les mans per a escavar, a més no té vista, té el nas i la boca molt juntes. Aquest animal és el tap.

- Foto 9: Carnívor, aquest animal destaca per les seues dents de depredador, té molt desenvolupada la vista i la oida i és molt àgil. Aquest animal és el llop.

- Foto 10: Carnívor, aquest animal destaca perquè caça per la nit, és cec i té molt desenvolupada la oida. Aquest animal és la rata penada.

- Foto 11: Carnívores les dos, però la balena és menys depredadora que l'orca.

- Foto 12: Carnívor, aquest animal és el mosquit.

- Foto 13: Hervívor, aquest animal és la papallona.

- Foto 14: Hi ha carnívores i herbívores, aquest animal és l'aranya.


  • Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita per la supervivència. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?



  • Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per a realitzar una mateixa funció?
- Perquè realment la natura no posa les coses fàciles, i quan necessites menjar ho busques on siga per a poder sobreviure.


  • Com a conclusió d'aquest tema, dir que m'ha agradat més que l'altre perquè l'he entés més fàcilment i hem fet molt més pràctiques que és que més m'agrada daquesta assignatura. En aquest tema he descobert moltes coses que desconeixia, i he manipulat moltes plantes, és a dir, he fet un aprenentatge manipulatiu i exploratiu i m'ha encantat.










ÉSSERS VIUS: LES PLANTES



  • Com sabem que el pes de l'arbre prové (si més no, la gran majoria) del CO2 de l'aire?
- Podem saber-ho utilitzant H2O amb àtoms d'oxíxen "marcats".


- FOTOSÍNTESI

CO2 + H2O + LLUM + SALS (poquetes) -> H de carboni +O2 (s'evapora) + proteïnes (poques)

- Si no hi ha un d'aquestos elements (CO2, H2O, llum, sals) no es pot fer la fotosíntesi.


  • Com es reprodueixen les plantes?
La seua reproducció pot ser:

- Asexual: l'hem mencionat per a saber que existeix, però no la hem comentat en profunditat. un breu comentari ha sigut: "una planta utilitza el seu propi polen per autofecundar-se.

- Sexual: busquen la fecundació en altres flors o altres éssers vius.



- Dins de la reproducció trobem la POL·LINITZACIÓ:

De la pol·linització es pot dir que les plantes són hemafrodites, és a dir, es poden autofecundar-se elles mateixes, però hi ha plantes, que són les plantes amb flor, que busquen a altre ésser viu per fecundar-se. Un ésser viu pot ser el vent.



  • Per què creus que hi ha tants diferents tipus de flors?
- Perquè es fecunden, és a dir, una flor masculina d'un tipus fecunda a una altra flor d'altre tipus, doncs crea un tipus diferent de flor.



  • Què és un fruit? Podries identificar parts de la flor en un fruit (si es que hi hagués alguna)?
- La flor, entra el polen en l'òvul i quan l'òvul s'ha fecundat es converteix en un fruit. 



  • Quines estratègies s'han desenvolupat en les següents plantes per dispensar les seues llavors?
- El fruit deixa unes llavors que van a poder crear unes noves plantes, és a dir, la germinació d'una nova planta.






CREIXEMENT D'UNA PLANTA



  • En questa entrada, anem a vore com creix una planta.
- Tots imaginem com és el creixement d'una planta, però realment, heu vist com creix una planta alguna vegada? Doncs bé, així us mostre un vídeo de com creixen les plantes:




- També, em aprés que d'una llegum pot creixer un altra planta, és a dir, de la llegum d'un frut pot eixir una planta. Podem dir, que estem parlant de la germinació d'una llegum. Per a que l'enteneu millor us deixe un vídeo:




  • Com a conclusió dir, que tots els vídeos que ens posa el mestre són realment interessants, perquè aprenem molts conceptes que pensem que els tenim interioritzats però només sapiem una part de l'informació. En canvi, he de dir, que al principi m'ha donat un poquet de fàstic vore el vídeo, perquè els raïms em recordaven als cucs, però bé ha estat molt interesant i hem aprés més coses noves.



EXPERIMENTEM AMB PLANTES


  • En aquesta classe el que hem fet ha sigut diferents experiments molt adequadats per a les edats més tempranes, és a dir, per l'alumnat d'Educació Infantil.
  • Els experiments són els següents:
- EXPERIMENT 1: QUÈ PASSA SI UNA PLANTA CREIX SENSE LLUM?

El que hem fet en aquest cas, ha sigut amb pots de iogurt, l'hem agafat dos i em posat un trocet de contonpela cadascun dels pots. Després hem afegit unes poques llentilles perquè les plantes per a creixer necessiten algun tipus de llegum, i em triat les llentilles. Posem llentilles en els dos pots, i finalment li posem un poquet d'aigua. 

Aleshores, per a saber què li passa a una planta quan no té llum, hem posat un dels pots dins de l'armari, i l'altre l'hem posat en la finestra. Quan passen uns des descobrirem el que passa.

  • Aquestes són algunes imatges:














- EXPERIMENT 2: QUÈ NECESSITEN LES PLANTES PER A SOBREVIURE?

Ja sabem que les plantes necessiten nutrients per a poder sobreviure. Aquests nutrients es poden agafar de la terra, la llum, l'oxígen i l'aigua. Bé, però nosaltres sí que ho sabem, però com el demostrem a un xiquet i s'he ho expliquem? Dons bé, fent aquest experiment.

Agafem 4 pots de iogurt, una lletuga, i terra. Dons bé, posem la lletuga que ens la dona el mestre, dns d' un pot de iogurt, i ho plenem de terra. Així amb els quatre pots de iogurt. Fàcil no? Doncs bé, però això no mostra res al xiquets, i per això fent els següent:

- Agafem un dels pots i ho posem en la finestra i li posem aigua. Per tant, aquesta planta obtindrà tots els nutrients.
- Agafem altre pot i li posem aigua, però ho fiquem dins d'una botella d'aigua buida, per a que no tinga oxígen, i veure que li pasa si pot viure sense oxígen.
- Agafem el tercer pot de iogurt, li posem aigua i ho fiquem dins dún armari, per a que no tinga llum, i vore si pot viure sense llum.
- Agafem l'últim pot de iogurt, i aquest. no li posem el nutrient, aigua, per a vore si ense aigua pot sobreviure la planta.

Quan ja hem fet tot això, deixem passar els dies i, al llarg de les setmanes poder observar quina planta és la que sobreviu, i amb el nutrients que necessita per a sobreviure.

  • Aquestes són algunes imatges:






- EXPERIMENT 3: QUÈ LLEGUM CREIX ABANS?

En aquest cas, el que hem fet, ha sigut, agafar un drap ple d'aigua, i diferents llegums, i el hem posat el drpa i les llegums en una borsa i les hem ficat per diferents foraets. Per a entindre'l millor, possaré algunes imatges:















-CONCLUSIÓ:

Com a conclusió dir, que m'han agradat molt aquest experiments, hem fet una classe divertida i almateix temps hem aprés molts conceptes nous. És la millor forma de que fer que aprenen els xiquets, fent experiments, és a dir, mediant un aprenentatge manipulatiu i experimentatiu.


dimecres, 16 de maig del 2018

SANT JORDI


  • Aquest és el vídeo que vam vore a classe al començament:



- En aquest vídeo es pot observar com una xiqueta sempre juga amb la seua nina. La nina li ensenya moltes coses, totes elles bones. En canvi,arriba un moment en el qual la xiqueta no li fa cas a la nina i, ella es posa trista. Al final del v´deo, es pot veure com fent les coses bé, i seguint els passos de la nina, finalment aconsegueix ser una persona real, ila xiqueta real es converteix en una nina.


- En aquesta classe, vam tratar el tema del llibre, perquè el dia d'abans era Sant Jordi, i al mestre li agrada tractar aquesta temàtica. Vam fer diverses coses, per exemple vam tratar una imatge que ens va fer molta gràcia. 


  • Aquesta és l'imatge:


Després, ens va mostrar una muntunà dellibres, i teníem que triar un llibre que ho va fer el mestre, i nosaltres vam escogir fer-ho en grup, per a fer-ho més ràpid.

Ens va tocar un llibre ple d'experiments, i que ens va servir molt per a fer la seqüència didàctica que tenim que portar l'últim dia de classe. El llibre va ser molt divertit, i molt fàcil de tractar amb l'alumnat d'Educació Infantil. En aquest cas, més concretament, va ser com un manual d'experiments, on et posaba pas a pas com fer un experiment.

Aquesta classe va ser diferent i, a la mateixa vegada molt divertida. Vam aprendre diferents contextes i vam treballar en equip.