MAPA CONCEPTUAL - EL MÈTODE CIENTÍFIC 22/02/2018

L´últim dia, 22/022018, no va haver-hi classe, per això, aprofitem eixes hores per a realitzar com vos vaig dir en l´anterior blog (20/02/2018), el mapa conceptual.

En aquest cas, ho plantegem d´una forma bonica i al mateix temps, acolorida perquè cridara l´atenció dels xiquets. El camí s´ha de seguir per mitjà de les empremtes, i després pasar des del número 1 fins al número 5, tot decorat amb distints xicotets detalls que descriuen el subtítul de cada un dels passos.

En la següent classe, hem d´ensenyar-ho als companys, i espere que siga diferent de tots ells, perquè sóc una persona que no li agrada fer les mateixes coses que els altres, i si coincidix amb algú pense que no he complit el repte del tot perquè no ha destacat. No em referisc que haja de ser millor el meu ni de bon tros, altres companys ho poden fer d´una altra forma i estar molt millor, i jo aprendre d´ells, però no m´agrada coincidir amb les idees dels altres, perquè llavors es pot dir que ja està molt vist o molt escoltat, i per tant, no complix la part d´originalitat, la qual jo pense que és fonamental en           l´etapa d´Educació Infantil.

Aquest va ser el resultat:

CURIOSITAT SOBRE ELS ASTRONAUTES

Abans d´anar-me´n a la següent classe, li vaig preguntar al mestre una pregunta que tenia dubtes des de fa temps, i era que, com feien pipí els astronautes? És a dir, si dins de la nau hi havia una zona on haguera gravetat.

La resposta va ser senzilla, potser haurà naus que tinguen un lloc per a expulsar les seues necessitats i que una altra tinguen en el trage una zona on poden fer les seues coses i després netejar-se.

D´aquesta pregunta, la meua companya, María Fernández, em va comentar com es dutxa un astronauta, una cosa que em va interessar molt, i és amb gotes d´aigua, és a dir, amb una pistola on eixen gotes d´aigua i altra amb gotes de sabó i, així es dutxen els astronautes.

És molt graciós, però per a mi és molt interessant.

• Aquest és un enllaç on pots veure com es neteja el cabell una xica:

https://www.youtube.com/watch?v=tlumD3zjy64

EL MÈTODE CIENTÍFIC 20/02/2018

En aquest dia, 20/02/2018, comencem amb un curt el qual no vaig entendre al principi molt bé, però, amb un xicotet comentari de Juanfra, vaig entendre el que volia dir el curt. El video de la universitat de Barcelona, i com el mestre va dir, és la nostra competència, però fins i tot, creiem que és molt bo per a veure-ho, inclús jo ho recomane perquè és un clar exemple del mètode científic o veure com treballen els científics.

• Aquest és el enllaç per a veure el video del mètode científic:

https://www.youtube.com/watch?v=dGnd9vF_s2A

En aquest classe, treballem com molt bé resumia el curt, el mètode científic, el qual no sabíem en què consistia, almenys jo no ho sabia, i comencem dient paraules soltes sobre les preguntes que formulava el professor, per a poder arribar a una xicoteta idea sobre el que era, abans de saber la definició verdadera. En aquest cas, encertem moltes paraules, inclús vam debatre sobre la paraula "intuició", ja que era per a Juanfra no li acabava de convéncer però amb les nostres explicacions, finalment li vam convéncer i ens la va donar per vàlida.

Posteriorment, després d´aprendre el mètode científic, visualitzem tres vídeos completament distints.

• El primer era més instructiu (els tovallons i el colorant o pintua en un got, i poder veure els cambis de color quan s´ajunten els colors).: https://www.youtube.com/watch?v=ss8Xbx-FYBo
• El segon era més demostratiu (la professora li mostra com ix bromera de l´actimel al mesclar els productes químics i vinagre).: https://www.youtube.com/watch?v=UhrSrkZSPFE (aquest enllaç no és el que vam vore a classe, però és molt paregut, i tracta el mateis).
• El tercer era més explicatiu (la xiqueta compta l´experiment, com fer-ho i mostra el que succeïx).: https://www.youtube.com/watch?v=RxXV794Us3g

- Aquest tres experiments, serien bons per a realitzar-los en classe amb l´alumnat.

Finalment, el mestre ens va manar realitzar un mapa conceptual amb el que nosaltres havíem aprés sobre el mètode científic. Aquest treball ens ho portem per a casa perquè no ens donava temps a realitzar-ho allí, però les meus companyes de grup (María Fernández i Manuela Bricio) i jo plantgem una idea que creiem que és original per als xiquets i que explica el mètode científic. En aquest cas, la idea era, realitzar com un mapa pirata, és a dir, començar en un punt i a través de pistes, arribar a la conclusió final. Però cal fer-ho realitat i fer-ho en paper d´A3.

• Aquest és un exemple que va posar el mestre:

ACTIVITAT PER A L´ETAPA D´INFANTIL

A.11. Penseu en altres pràctiques similars que poguèreu fer amb alumnes d´infantil i en la qual per mètodes indirectes i directes (sensorials), els alumnes hagueren de descobrir coses.

• Una activitat que es pot fer d´aquest tipus és:

Agrupem els xiquets en xicotets grups (5-6 xiquets). Cada grup tindrà damunt de la taula un objecte que estarà tapat amb un poal. Davant d´aquest poal hauran una sèrie d´objectes relacionats amb el que hi ha dins del poal. Així, amb les piestes, els xiquets hauran de resoldre pels seus propis mètodes i posar-se d´acord entre tots els menbres del grup per arribar a una conclusió i poder endevinar el que hi havia dins del poal. Un exemple clar seria: dins del poal hi ha unes ulleres de sol. Als xiquets els poses de pista un pictograma del sol, un d´una platja i un altre d´una silueta d´unes ulleres. I així entre tots, treballant en equip, aconseguiran endevinar l´objecte que amaga el poal.

PICTOGRAMES

POAL

QUÈ HI HA DINS DE LA CAIXA MISTERIOSA?

Començarem el blog parlant d´un curt molt emotiu que hem vist en el començament de la classe, 15/02/2018. En aquest cas, tractava d´un tema interessant i que et fa pensar en el teu dia a dia. Una frase que em va recordar el vídeo al veure-ho va ser: "el que no arrisca, no gana". El motiu d´aquest record va ser perquè el vídeo en tot moment t´aconsella que es bo realitzar canvis, que si alguna cosa no t´agrada, has de canviar-ho ja que segur que si ho canvies seràs molt més feliç. Normalment, tot canvi que és a millor sempre sol eixir beneficiós per a tu.

A continuació, realitzem la nostra primera pràctica, la qual, havies  d´endevinar el que hi havia dins   d´una caixa que estava tancada i era opaca. Aquestta pràctica, al principi, pareixia tranquil·la, però conforme passava el temps, em picava la curiositat per saber que hi havia dins de la caixa. Però abans de obrir-la, havíem de seguir una sèrie de passos.

• Primerament, havíem de dissenyar com un planning del que faríem per a endevinar el que hi ha dins de la caixa, en aquest cas, la meua companya de grup, Manuela Bricio, i jo vam posar una serie d´hipòtesis, les quals eren; menejar la caixa per a descobrir el que hi ha dins per mitjà del so que produïx. En el cas, de no descobrir el que hi ha dins, inserir un fil de ferro per la ranura per a endevinar la seua duresa. A més a més, al moure la caixa, també, podem saber la grandària de l´objecte, gran o xicotet. Finalment, moure la caixa per a saber si fa algun soroll estrany. Així, una successió de passos que el mestre ens anava guiant fins a llegar a l´últim.
• Finalment, l´últim pas abans d´obrir la caixa, era utilitzar estratègies que havien utilitzat els companys anteriorment i a nosaltres se´ns havien oblidat, en aquest cas, utilitzem un imant per a endevinar el que hi havia dins de la caixa, i després, el mestre ens va posar un llistat                  d´objectes que podien haver-hi dins de la caixa. Nosaltres, vam triar que havien 3 piles xicotetes, per tant, encertem el que hi havia dins de la misteriosa caixa.

Aquesta activitat, es pot treballar en l´etapa d´infantil, ja que és una activitat que has de descobrir pels teus propis mètodes el que hi ha dins d´una caixa que no podem obrir. A més a més, amb aquesta activitat pots treballar les sensacions que té un xiquet amb discapacitat visual, surant el seu dia a dia, perquè ell per mitjà dels altres sentits que no són la vista, imagina tot el que li rodeja, és a dir, li posa una imatge seua en el seu cap a partir del que ell percep. També, es treballa el treball en equip que en eixa etapa és molt important.

En aquesta classe, he aprés moltes coses, una d´elles és que si treballes en equip, podem haver-hi distintes opinions però entre tots aconseguim molts més beneficis, i açò s´ha de treballar de de ben petits, ja que és molt important, sobretot en l´etapa d´infantil, si el meu company no sap fer alguna cosa li ajude, perquè pot ser que un altre dia siga al revés i jo no sàpia fer alguna cosa i siga el meu company qui m´ajude a mi.

XARRADA DE MONTESSORI

Aquest blog será distint, ja que el mestre va fer la clase distinta, per tant el blog també será distint. En aquest cas, tractarà sobre una reflexió que he fet després d´escoltar part d´una xarrada. I vos preguntareu, què xarrada? Doncs bé, el mestre ens va portar de “excursió”, es a dir, en compte de fer la clase normal ell, assistim a una xarrada la qual parlava del mètode de Montessori, que ara és tan mencionat en alguns llocs, i com a futurs docents és bo obtindre idees de distintes parts. En aquest cas, el xic havia treballat a Mèxic i havia treballat allí el mètode Montessori, I ens va parlar sobre el mètode.

Segons Montessori ella pensa de l´escola aisina: “Un lloc on la intel·ligència i la part psíquica del ciquet es desenrotllarà a través d´un treball lliure amb material didàctic especializat”. La meua opinió respecte d´això és que un xiquet  ha d´aprendre descobrint per si sol, sempre obtenint ajuda necessaria del mestre, però crec que Montessori té raó, però hui en dia, en les escoles qe tenim és molt difícil der un canvi tan brusc, és més, Isaac (el xic de la xarrada) va comentar que ho va voler fer i va ser completament un caos, i   l´endemà va haver de canviar-ho tot altra vegada. Aquestos canvis tan dràstics han d´anar a poc a poc, però començar el canvi ja, perquè si no tornem a això de sempre, que molts xiquets deixen els seus estudis abans d´hora, o directament passen de curs sense saber el que han aprés en el curs anterior, i això és una llàstima.

Un altre tema que em va interesar prou van ser els principis que comporta aquest mètode, i  és que algún d´ells són: educar per a la vida (els xiquets han d´aprendre conceptes que els servisquen al seu dia a dia, és a dir, que no aprenguen només coneixements per a l´escola sinó que també coneixements per a la seua vida quotidiana. A més, tractar temes de la realitat, no cal tractar temes ficticis, tractant temes reals i amb materials reals els xiquets aprenen molt més. Un altre més que podem destacar és que amb aquest mètode, els xiquets tenen molta major llibertat, què vol dir açó, que els xiquets trien el tema que volen estudiar, i el que volen estudiar en cada una de les clases, i aprenen molt més que si els poses un tema que els avorrix. Però açò, també, té un desavantatge i és que, pot arribar el cas que temes que sí que han de tractar, no arriben a tractar-los, o això pense jo. Encara que és bo fer canvis, i per tant, jo canviaria moltes coses de l´actualitat.

Un exemple d´una activitat que es pot fer amb els xiquets més xicotets, tractant la naturalesa i manipulant distints objectes pot ser esta:

En la qual, primer es parlarà dels distints objectes que tenim damunt de la taula, i després cada xiquet triarà el que vulga i repassarà la figura apegant els objectes al paper, i finalment formar un dibuix molt bonic, i cada un al seu gust. Per tant, els xiquets tindran tota la llibertat que vulguen fent aquesta activitat.

Un vídeo que explica el mètode de Montessori que m´agrdat es aquest: https://www.youtube.com/watch?v=XA9tLfz0X_U

Pense que és molt interesant.

FALTA DE MOTIVACIÓ ALS ALUMNES, ACOLLONATS.

En aquesta sessió, visualitzem un curt que tractava sobre la falta de motivació que els xiquets tenien a l´anar a l éscola. En realitat no vaig vore només un curt, sinó que visualitzem diversos, però tots arribaven a la mateixa conclusió, i era que molts xiquets no volen assistir a l´escola, i això no deuria  d´ocórrer. Els mestres hem d´estar en contacte amb els alumnes i aportar-los la suficient motivació perquè cada un d´ells tinguen il·lusió i ganes d´assistir a l´escola i d´aprendre nous coneixements.

Després de comentar els curts, el mestre es va posar seriós, i ens va exposar a una prova escrita, la qual ens vam haver de separar deixant espai entre els companys, per a poder contestar una sèrie de qüestions. En aquesta prova escrita, si que em vaig acollonar, però, després al no llegir totes les preguntes pequem, ja que la pregunta 9 deia que només havíem de contestar una sèrie de preguntes les quals eren preguntes de broma, però, aquesta prova ajudava al mestre a veure com resolem les qüestions o quina és la nostra forma d´aprendre (aprenentatge visual, memorític, etc.).

Aquesta cara, es va quedar a mi quan vaig escoltar que la prova escrita sí que contava per a nota.

És un professor molt divertit i en poquets dies he aprens moltes coses que abans em creia que eran veritat. Estic molt contenta con el començament d´aquesta assignatura.

INFÀNCIA PLENA DE MENTIDES, CIÈNCIA POPULAR

En aquesta sessió, comencem amb un curt com bé va comentar el prefessor que faria en totes les sessiones. En aquest cas, el curt parlava de la falta de coneixements bàsics (com pot ser el número PI), dels jóvens de hui en dia. Açò molts companys han opinat que és por culpa dels mestres. En el meu cas, crec que de vegades, sí que pot ser culpa dels mestres per falta de motivació cap als alumnes. Però, també, cal admetre que alguns alumnes deixen d´estudiar per pròpia decisió, perquè molts professors si que li donen oportunitats d´estudiar i poder aprendre, però ells mateixos reneguen als estudis.

Per tant, podem dir que hi ha dues casos, però sol estar en augment l´opció primera, que és la falta de motivació en les aules cap als alumnes, és a dir, la falta de motivació que aporta el mestre als alumnes.

Després de debatre sobre el curt, el professor va voler gastar-nos un broma fent-nos una prova escrita (examen) per a veure el nivell de coneixements bàsics que teníem sobre l´assignatura. En aquesta prova escrita, vaig descobrir que tota la meua infància estava plena de mentides. D´ací, va eixir el terme ciència popular, la qual és la que ens creiem que és veritat, però en veritat no és eixa la realitat.


Per a finalitzar, ens va explicar diverses qüestions, però la que més em va cridar l´atenció va a ser la de triar amb quí és més perillós dormir a les nits, i jo vaig  triar "la planta" ja que és el que m´havien comptat a mi i em creia que la sabia a ciència certa, però com en totes les qüestions, també                m´equivocava, és més perillós dormir amb una persona que amb una planta, perquè respira com tu, i per tant, et lleva més oxigen que una planta.

Una activitat que podem fer a classe, es una endevinalla que està relacionat amb les estacions com una de les qüestions que es va preguntar en la prova escrita.

El títol que li he posat és: L´endevinalla de la tardor.

SESSIÓ PER A ENDINSAR-NOS EN EL TEMA 01/02/2018

El començament d'aquesta sessió, va ser presentant dos companyes que el primer dia no van poder assistir. Posteriorment, el mestre va començar el powerpoint, com bé va dir en la presentació, amb un curt. Este curt va comportar un debat, el qual va agradar i va sorprendre el professor, perquè moltes vegades la gent no intervé en les seues classes i li toca traure'ls les paraules als alumnes. En este cas, la meua opinió va ser, que és normal que tots els mestres ens diguen que hem de canviar la manera d'ensenyar als alumnes, és a dir, canviar això de memorització, però si els mestres de hui en dia no comencen ja el canvi, nosaltres no podrem realitzar tot el que ens diuen perquè sempre tindrem a algú superior a nosaltres que ens mane i no podem fer tot el que nosaltres vullguem. Per tant, pense que, en molts casos, es parla molt però es prenen poques mesures per a determinar una la dita acció, en aquest cas, ensenyar l'aprenentatge d'una altra manera més pràctica que memorístic.

A continuació, comencem la sessió, en esta ocasió, el professor ens va demanar que dibuixàrem un científic, és a dir, com ens imaginàvem un científic. Al dir científic, jo vaig pensar al revés i vaig dibuixar una científica. Però molts de nosaltres coincidim a posar-li ulleres, la típica bata blanca, etc. Va ser una tasca divertida. A continuació, vam fer una altra activitat en la qual calia posar aspectes positius i negatius sobre l'assignatura de ciències. En el meu cas, els aspectes positius, és curiositat, interés i ganes d'aprendre manipulant, ja que el meu professor feia la part teòrica acompanyada de pràctiques per a facilitar la comprensió dels temes. En canvi, els aspectes negatius, en el meu cas u, va ser que la dita assignatura em crega molts dubtes perquè sóc una persona que li dóna moltes voltes al cap quan no li quadren les coses i, moltes vegades, no arribàvem a un acord.

Un tema molt rellevant que es va tractar en classe, va ser el d'ensenyar als xiquets els animals per dins, però dissecant-los en la pròpia classe. Al meu parer, crec que no és una bona idea, tractar d'eixa forma l'aprenentatge amb els xiquets de tan primerenca edat. En el meu cas, els ensenyaria els dits temes d'una manera distinta, ja bé amb pel·lícules, o amb dibuixos o amb distints vídeos, perquè no siga, al meu parer tan violeta la situació, perquè de l'altra forma podem crear algun trauma a més d'un niño/a de classe.

He trobat un vídeo en el qual tracta el tema dels sers vius, i crec que és adequat per als xiquets i, és com he dit abans una altra forma d'ensenyar el tema dels sers vius.

https://www.youtube.com/watch?v=9IAbNWXXYJM