XARRADA DE MONTESSORI

Aquest blog será distint, ja que el mestre va fer la clase distinta, per tant el blog també será distint. En aquest cas, tractarà sobre una reflexió que he fet després d´escoltar part d´una xarrada. I vos preguntareu, què xarrada? Doncs bé, el mestre ens va portar de “excursió”, es a dir, en compte de fer la clase normal ell, assistim a una xarrada la qual parlava del mètode de Montessori, que ara és tan mencionat en alguns llocs, i com a futurs docents és bo obtindre idees de distintes parts. En aquest cas, el xic havia treballat a Mèxic i havia treballat allí el mètode Montessori, I ens va parlar sobre el mètode.

Segons Montessori ella pensa de l´escola aisina: “Un lloc on la intel·ligència i la part psíquica del ciquet es desenrotllarà a través d´un treball lliure amb material didàctic especializat”. La meua opinió respecte d´això és que un xiquet  ha d´aprendre descobrint per si sol, sempre obtenint ajuda necessaria del mestre, però crec que Montessori té raó, però hui en dia, en les escoles qe tenim és molt difícil der un canvi tan brusc, és més, Isaac (el xic de la xarrada) va comentar que ho va voler fer i va ser completament un caos, i   l´endemà va haver de canviar-ho tot altra vegada. Aquestos canvis tan dràstics han d´anar a poc a poc, però començar el canvi ja, perquè si no tornem a això de sempre, que molts xiquets deixen els seus estudis abans d´hora, o directament passen de curs sense saber el que han aprés en el curs anterior, i això és una llàstima.

Un altre tema que em va interesar prou van ser els principis que comporta aquest mètode, i  és que algún d´ells són: educar per a la vida (els xiquets han d´aprendre conceptes que els servisquen al seu dia a dia, és a dir, que no aprenguen només coneixements per a l´escola sinó que també coneixements per a la seua vida quotidiana. A més, tractar temes de la realitat, no cal tractar temes ficticis, tractant temes reals i amb materials reals els xiquets aprenen molt més. Un altre més que podem destacar és que amb aquest mètode, els xiquets tenen molta major llibertat, què vol dir açó, que els xiquets trien el tema que volen estudiar, i el que volen estudiar en cada una de les clases, i aprenen molt més que si els poses un tema que els avorrix. Però açò, també, té un desavantatge i és que, pot arribar el cas que temes que sí que han de tractar, no arriben a tractar-los, o això pense jo. Encara que és bo fer canvis, i per tant, jo canviaria moltes coses de l´actualitat.

Un exemple d´una activitat que es pot fer amb els xiquets més xicotets, tractant la naturalesa i manipulant distints objectes pot ser esta:

En la qual, primer es parlarà dels distints objectes que tenim damunt de la taula, i després cada xiquet triarà el que vulga i repassarà la figura apegant els objectes al paper, i finalment formar un dibuix molt bonic, i cada un al seu gust. Per tant, els xiquets tindran tota la llibertat que vulguen fent aquesta activitat.

Un vídeo que explica el mètode de Montessori que m´agrdat es aquest: https://www.youtube.com/watch?v=XA9tLfz0X_U

Pense que és molt interesant.